Sóc Imma Biosca i Carbonell.Tinc 52 anys i sóc llicenciada en Història, però dono classes d`anglès.
Fa uns 7 anys, la meva sogra va ser la persona que em va parlar d ‘una tal doctora Olaru, quiropràctca i especialista en tractar l’ esquena. Ja feia molt temps que patia aquests dolors, agreujats amb les migranyes i les primeres crisis de vertígens que vaig tenir.Tota jo era com un pal d´acer. Gairebé no bellugava el cap, anava amb els ulls mig tancats i el dolor a tota l’esquena m´obligava a estar més hores estirada que dreta. En definitiva, un desastre.
Per tant, després d´una nit més de mal dormir, vaig demanar una cita am la doctora Olaru.
He de confessar que el primer dia estava aterrada, no sabia que era la quiropràctica, ni tampoc ben bé on em posava. Però just entrar al seu consultori vaig veure una persona menuda, molt amable i amb una força especial. Malgrat els meus nervis, inseguretat pors…la vaig escoltar atentament i ella també ho va fer. Notava que em mirava, observava els meus moviments.Gairebé vaig fugir de la consulta. Però…afortunadament m´hi vaig quedar.
Les primeres visites varen ser memorables, ella ho provava tot, però no hi havia manera de poder bellugar ni un sol muscle del meu cos. Jo suava moltíssim, fins dos i tres bates ben xopes. Horrible, per més que volia no podia deixar-me anar. Però va arribar el dia en que vaig sentir els primers clics i, a partir de llavors tot va canviar. Mica en mica vaig anar millorant, el meu cap i ulls van recuperar la posició normal. Els dolors d´esquena milloraven i el meu vertígen també.
Quan vaig començar amb la doctora Olaru molt sovint prenia analgèsics i antiinflamatoris per als dolors d´esquena i el mal de cap.Tot plegat una barreja explosiva pel meu estómac.
Actualment no prenc cap tipus de medicació, pràcticament m’han desaparegut els mals de cap i, si de tant en tant en tinc, són molt fluixos i moltes vegades se´n van tots sols, o bé amb una mica d´automassatge i exercicis respiratoris que, una vegada més, m´ha ensenyat la meva doctora preferida.
Ara puc dir que faig una vida completament normal. Evidentment tinc molta cura del meu cos, segueixo els seus consells i…rés, que m´ha canviat el meu estat d’ànim, tinc ganes de fer coses, les meves relacions familiars són molt millors. Abans sempre estava de mal humor i irritable.El dolor és traïdor, no es veu i la gent no et comprèn. Pensen, a vegades, que fas comèdia. Ara, afortunadament, tot això s´ha acabat!!
Espero, de tot cor, que no se´n vagi de Sant Cugat mai. Àngela, ja has vist molt món, i aquí s’hi viu molt bé. Tots els teus pacients et necessitem, jo et necessito.
Jo sempre t’estimaré, i tu ho saps, no?